Dies de vent
A Pequín hem tingut avui un dels seus habituals cops de vent. Són uns temporals durs que et fan la vida impossible. T’empasses tota la merda existent i els ulls se’t tornen roigs d’irritacions. Aquests vents i la sequedat de l’ambient són les dues característiques més empipadores d’aquest hivern, perquè de fred no en fa gens. La humitat és baixíssima i per exemple a casa necessites un humidificador amb motor per fer més agradable l’ambient. Si no, se’t ressequen fins els mitjons.
El vent t’obliga a refugiar-te. A mi o als botiguers del carrer. Han desaparegut les paradetes de coets per al nou any. I de petards no se n’han sentit, cosa estranya després d’una setmana de proves dia i nit. Jo m’he refugiat per llegir a un restaurant de menjar ràpid xinès. Per llegir i també per comprovar la facilitat de beure cervesa d’aquesta gent. El meu veí de taula s’ha pres dues cerveses de 640 centilitres en 20 minuts. Rècord de migdia que no superen a cap país centreeuropeu. El cas és que una cosa similar vàrem veure fa dues setmanes a un menjador popular proper al palau d’estiu. Una parella –ella era una noia d’aparença molt refinada- que acabava de dinar al costat s’havia begut sis d’aquestes ampolles! Més fascinant van ser encara les tradicionals escupinades indoor del noi. Ben treballades, d’aquestes que es preparen els xinesos durant uns segons. Una per als postres i l’altra abans de sortir per la porta.
El millor del dia però han estat les delicioses castanyes que l’Andrea ha comprat al carrer de Xidan. Són típiques de Pequín bullides amb aigua i sucre. L'Andrea creu que segons com també afegeixen cafè. Un mos més agradable que els pinxos de carn que arreu t’ofereixen sense les mínimes garanties sanitàries. I no és que no en mengi. La darrera prova per al meu estómac van ser cinc pardals amb picant cuinats a la planxa que vaig demanar-me al mercat de carn de Dong Jiao Shi Sang. És una visita a un altre segle, i el més curiós, envoltat de gratacels que no tenen res a envejar als de Nova York o Hong Kong.
(Recomendación del día, un artículo de ciencia del New York Times: Cosas de nuestro cerebro)
C.
6 comentarios:
Andrea, Christian,
se os echa de menos! espero que esteis bien! por que no contais mas cosas personales en el blog? pareceis alemanes :)
nosotros todo bien, paolo ya esta en hamburg, yo me mudo a final de mes.
Mille baci a los dos.
Pq Naranjas de la China?
Querida Jenni,
porque el blog pretende ser un foro más allá de lo personal. Lo que vemos y pensamos, a nuestra manera, pero abierto y al margen de lo estrictamente privado. Un poco sí a lo alemán. Otra cosa es lo que haga (o no haga) Andrea. ¡Hasta pronto! C.
Querido anónimo,
Las Naranjas de la China son un cítrico pequeño, más pequeño que la mandarina, que son en dulzura de lo mejor que he probado.
La naranja es una fruta que se exportó desde este país al resto del planeta, por extraño que parezca. Y como precisamente parece extraño, la expresión "Naranjas de la China" se utiliza popularmente para denotar una contrariedad o sorpresa, justo la sensación que tenemos casi cada vez que observamos el mundo.
C.
Bueno bizcocho C. y asociada A.(con abreviativos como estos, me siento complice de dos superagentes investigados por la Inteligencia China), concuerdo con el comentario de Jenny, me parece que si te pones a redactar artículos o crónicas de viaje, no llegamos a saber los mortales del Mundo occidental, como y que tan bien o mal andan por allá. Ademas de esto, estarías publicando articulos sin cobrar, osea que como se diría en mi ciudad -Lima, la capitalista-, "estás perdiendo plata".
En fin, si las Naranjas de la China marcan la pauta en sabores exóticos de Oriente, pronto abriré mi blog "Chirimoyas* de la Selva", narrando las peripecias vividas en carne propia y -porque no- contando suenos e imagenes ocurridos en mi cabeza... Saludos a Mao.
L. (a.k.a. amigo de C.).
*: chirimoya es una fruta que encuentras en el Perú y Ecuador, también harto dulce (digase Miel orgánica), y por si fuera poco siempre hayada donde hay cítricos (osea de ahi la blog-hermandad). Aqui el link educativo:
http://es.wikipedia.org/wiki/Chirimoya
Què se n'ha fet de la foto "bombilla"?
Publicar un comentario