Bush a Stralsund

Bush refreda el Mar Bàltic

La costa alemanya del Mar Bàltic gaudeix aquests dies d’un estiu com pocs. Fa calor, l’aigua està temperada i rarament un núvol oculta el sol. Ahir aquest clima no va ser una excepció però a Stralsund, referent turístic de l’Alemanya de l’Est, l’ambient era excepcionalment fred. El centre de la ciutat es va tancar des d’abans d’ahir al trànsit de persones per a la cimera entre el president dels EUA, George Bush, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Stralsund és una ciutat hanseàtica “tradicionalment oberta al món”, segons definició de Merkel, però els alts nivells de seguretat i el compromís del personatge van fer pujar la mosca al nas als ciutadans.

George Bush és un tipus simpàtic. El seu riure és bondadós i quan pica l’ullet, fa acudits o dóna cops a l’esquena sembla una d’aquelles persones amb qui tothom es pot dur bé. A Merkel en canvi li costa ser espontània en públic, també al seu marit, que és tan discret que ahir necessitava creuar els cercles de seguretat amb acreditació. Però Merkel gaudeix de popularitat i Bush és una dels personatges més odiats.

Merkel havia convidat Bush a conèixer la seva demarcació electoral, al nord de l’Alemanya Oriental, perquè havia mostrat interès per com els compatriotes d’ella van superar “dècades de tenebres i tirania” comunista. La RDA sí va ser una dictadura però difícilment un alemany parlaria de “tenebres”, o al menys és el que l’intèrpret de Bush va pensar quan va obviar traduir la paraula en qüestió. També es va estalviar de traduir a l’alemany la benedicció amb que va concloure el seu discurs a la plaça de l’ajuntament de Stralsund, conscient que la regió és eminentment atea –un 30% de la població a l’Est d’Alemanya està batejada. Fins i tot l’oposició de l’església protestant a la seva presència el devia sorprendre. Durant una visita al temple protestant de Sant Nicolau, el rector, Hans-Peter Neumann, va fer pregar a Bush, Merkel i els consorts per la pau al món. L’acte principal de rebel·lia de l’església va ser deixar penjar a diferents temples pancartes gegants de Greenpeace on es podia llegir “no nuclears, no guerra no Bush”. L’únic moment tens del tour de Bush es va produir precisament quan vint minuts abans de la recepció de benvinguda, un activista de Greenpeace va penjar des del rellotge de Sant Nicolau una pancarta de protesta. Tot i que a la zona havia milers de policies alemanys, va ser el propi servei de seguretat nord-americà que va avortar l’operació.

A l’acte de recepció van ser convidats per l’ajuntament –governat pel partit de Merkel, la CDU- un miler de ciutadans, degudament seleccionats per evitar veus crítiques. Al final molts van declinar la invitació i es va haver de recórrer a oficials de la marina per omplir els buits als bancs. Es van produir altres situacions surrealistes, com quan moments abans de l’arribada del president dels EUA es van retirar per seguretat els pals de totes les banderetes alemanyes i americanes que s’havien repartit a l’entrada.

La presència de Bush ha deixat freds als ossis. Els ciutadans de l’Alemanya de l’Est, a diferència d’altres països de l’antic bloc soviètic, no demostren un especial agraïment als EUA, tot i que Merkel va assegurar el contrari durant el seu discurs de benvinguda. Però tampoc va provocar grans moviments d’oposició; diversos ciutadans van comentar aquest diari que creien que la presència de Bush ajudaria a captar més atenció internacional. La manifestació contra la visita del líder nord-americà que va convocar el partit dels postcomunistes, el PDS, va reunir a menys de mil persones, quan se n’esperaven 5.000. Entre elles havia un petit grup pacifista de Nova York però també Wolfgang Methling, vicepresident del land on es produïa la visita, Mecklemburg- Pomerània, i destacats dirigents dels Verds. La seva participació ha obert un agre debat entre partits per la conveniència de rebre amb males paraules al màxim representant dels EUA. Bush va dir acceptar els punts de vista contraris al seu, però va assegurar que és un honor que el poble alemany sigui al seu costat perquè, segons la seva lògica “Merkel és una amiga, és la millor líder d’Alemanya, i ella i jo compartim els mateixos valors”.

Cristian Segura, STRALSUND. Per al Diari Avui (16-07-2006)