Cambios (y catalanes) en Corea del Norte
Hoy comenzó en Pekín una nueva ronda de negociaciones del grupo de los Seis (las dos Coreas, EE.UU, China, Japón y Rusia) para que Corea del Norte renuncie al armamento nuclear y de paso para que se abra al exterior. Una vez conseguida la bomba atómica, el régimen norcoreano se ve con fuerza para negociar de igual a igual su papel en el mundo y sobre todo la futura reunificación norcoreana. Corea del Norte es un país que provoca nuestra morbosidad por su aislamiento y retórica de otra época. ¿Pero de qué época? Posiblemente ni en la Unión Soviética el hermetismo era tan grande.
Que Corea del Norte evolucione, que en Corea del Norte haya un cambio, depende en gran parte de China. Es su mayor socio comercial y casi único proveedor energético (90% del petróleo que llega a Corea del Norte procede de China).
Antes dependían más porque ahora, con la bomba atómica, su capacidad de marcar la agenda es mayor. Lo curioso es que la escalada nuclear ha ido acompañada de un mayor aperturismo. En el International Crisis Group de Seul me informaron ayer que recientemente se ha permitido la distribución de música moderna y programas de televisión surcoreanos.
Otro ejemplo es la reunión que a petición del régimen norcoreano mantendrán el lunes su comité olímpico y el del sur para negociar una participación conjunta en los Juegos Olímpicos de Pekín. También se están organizando visitas de prensa extranjera con cierta regularidad y un mayor número de actos culturales y sociales. Recientemente se celebró un seminario sobre la aproximación de Corea del Norte a Internet (por cierto es altamente recomendable visitar la web oficial de su gobierno, creo que la única que hay registrada en el país. La de agencia de noticias se emite desde Japón) y hace unos meses apareció una interesante entrevista en el Die Welt al director de la Berlinale en la que explicaba su visita a un festival de cine en la capital, Pyongyang.
Por cierto que muchas de estas visitas las coordina el único ciudadano extranjero al que han concedido la nacionalidad norcoreana y un alto cargo en el ministerio de Exteriores, Alejandro Cao de Benós, un chico que nació en Cataluña en 1974 y hoy ferviente defensor de la dictadura (yo lo llamaría teocracia) norcoreana. (hi ha gent per tot al món)
C.
3 comentarios:
Cristian, sóc el Pica!
tu i jo acabem de tenir dues connexions màgiques. t'explico:
1. Corea del Nord - avui he acabat de llegir EL PAÍS DEL PRESIDENTE ETERNO, CRÓNICA DE UN VIAJE A COREA DEL NORTE d'un noi, nascut al 77, que es diu Roger Mateos Miret i, en el moment de la publicació del llibre treballava a EFE Barcelona. et recomano molt molt molt el llibre. tu, especialment, fliparàs. segur. és imprescindible per familiaritzar-se amb la magnitud de la (anava a dir tragèdia) però, millor, dic CIRC! el que passa dins d'aquella frontera no té un referent en la història de la humanitat. si no tens manera d'aconseguir el llibre, diga-m'ho i te'l envio (m'hauràs de donar l'adreça) o també el pots comprar a La Central a través d'internet. el pájaro aquest del Cao de Benós és un personatge molt més enllà del que et pots imaginar. el vaig conèixer una tarda a Barcelona amb el Marc Martí i el Pere, potser ja ho sabies, i em va donar tota la sensació que era una maricona violenta. circulen rumors per internet que ho corroboren... (http://en.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Cao_de_Benos_de_Les_y_Perez). ell es el presi de la KFA -korean friendship association- i tenen una web i organitzen vitges al país (és pràcticament l'única manera d'entrar-hi). per cert, tenen una web i el proper viatge és a finals d'abril, potser hi podries anar i fer, si l'alejandro t'ho permet, unes quantes cròniques alucinants.
2. las partículas elementales - la novel·la del houellebecq té una versió en cine alemanya excel·lent que potser ja has vist. jo la vaig veure ahir al vespre i no vaig poder evitar pensar en tu perquè l'actor que fa de Michael és clavat -clavadíssim- a com et recordo dels cops que ens hem vist (parlo d'aspecte físic). et recomano moltíssim la peli.
molts ànims, una abraçada i un bon petó a l'Andrea.
salut,
joan
Benvolgut Pica,
1. Moltes gràcies per la recomanació del llibre. No crec que el pugui aconseguir però si ens pots fer el favor, t'enviem l'adreça per email.Gràcies.
2. Que m'assemblo al Michael de la versió cinematogràfica de Partículas Elementales ja m'ho ha vien dit. L'actor és molt conegut a Alemanya. És un paio divertit (el protagonista de "Herr Lehmann") que té el mateix nom de pila que jo però que és lleig com ell sol. Per tant, no sé com prendre'm el cumplidu!
Per cert, la pel·lícula em va agradar. Un 6. La vaig veure al passi de premsa que van fer a la berlinale de fa dos anys. Crec que vaig ser l'única persona que va en sortir satisfet. Em sembla que és perquè no m'he llegit la novel·la i com és habitual, l'original és millor.
Fins la propera.
C.
http://www.christian-ulmen.de/person/galerie.php?seite=ele.html#
Aquí tens el web dels seus fans amb les fotos del film en qüestió.
És una llàstima no assemblar-me al germà guapo, el Moritz Bleibtreu, que és un dels meus actors alemanys favorits, coprotagonista de Lola Corre i de "Das Experiment. Els seus pares són coneguts actors alemanys.
Però podria ser pitjor perquè a la peli, qui s'enamora del Christian Ulmen, el Michael? La Franka Potente, sí senyors, la de Lola Corre.
Adieu,
C.
Publicar un comentario