2007/03/02

Peter Hessler

-Què tal C, com ha anat la conferència del Peter Hessler al Bookworm?

-Un superexit de públic.


-Heu parlat amb ell?

-Hem marxat mitja hora abans perquè no podíem més. Era un forn. Hi havia tota la bohemia nordamericana de beijing esperant a què els firmés autògrafs. També hi era el James Kynge, el del Financial Times que sempre cito pel seu llibre China shakes de the world. Té molta classe. S'han de conèixer perquè el Hessler l'ha citat.

El Hessler és un mediocre comunicador oral però ha donat bons consells per com entendre la Xina i resum bé les seves idees. Explica bé com prepara els seus llibres, però sense passió. Ha llegit paràgrafs exquisits dels seus dos llibres anteriors (Oracle Bones i River Town) i ha avançat parts del tercer.

-Jo vull ser com ell!!!

-El tercer llibre és un retrat de la transformació econòmica del país però des de el carrer; de com els veins morts de gana que tenia a la seva casa d'estiueig a les afores de Pequín han passat de ser això, uns pobres diables membres del Partit Comunista per fer alguna cosa a la vida, a de sobte veure's beneficiats en cinc anys de l'onada de turisme nou procedent de la capital. Les masses es permeten des de fa cinc anys tenir un vehicle propi i sortir a passar el weekend. M'ho deia un editor d’enciclopèdies ahir, que els joves porten un tren de vida que el compensen treballant com formigues.

Doncs aquests veïns comunistes ara tenen un xalet amb piscina condueixen cotxes europeus i, ojo, s'han fet budistes perquè és la moda! Un comunista religiós! El llibre són casos d'aquests.

El millor, això t’encantarà és un capítol on descriu la història d'un enginyer d'una fàbrica d'anelles de metall al sud del país. L’enginyer aquest que no ha estudiat res, ni l'abecedari, però tot el que sap és voluntat i s’ha tornat imprescindible per aquesta fàbrica i està a més supercotitzat com a experts en un sector molt concret. SAPS QUANT DE TEMPS HA ESTAT EL HESSLER VIVINT A LA CIUTAT ON ÉS LA FÀBRICA? Per fer el capitolet només. Amb un apartament llogat anant i venint de Pequín.

-Dos mesos

-Potser és excessiu però és un detall de com se les gasten al New Yorker: 15 mesos. Diu que l'avantatge de la seva generació és que ja no són espectadors ocasionals, és a dir, no són corresponsals clàssics que es passen quatre anys al país, marxen i després escriuen un llibre de la Xina des d’una visió general per a occidentals. Ells són de la generació que ja fa carrera a la Xina, que demostra que a la xina es pot fer vida. Diu que això et dona una calma, una capacitat d'analitzar i tenir temps per captar al segon el canvi vertiginós del país, persona a persona. És a dir que té temps d'estar-se X mesos contemplant una cantonada del carrer tal per descriure com canvia. El corresponsal clàssic en canvi no ho pot fer perquè va de cul donant una informació general.

El Hessler és el típic estudiant de Harvard. Vestia amb bambes, texans, jersei d'esport gris i una gorra de beisbol blava. Cabell curt amb tupè tipus Tom Cruise. És una mica més baixet que nosaltres i seriot.

* * * *

Si queréis disfrutar, os recomiendo que leáis a Peter Hessler.

C.