Escatologia

La Xina, com tots els països, té particularitats escatològiques. Hi ha dues que són les meves predilectes:

*la primera són els pantalons dels nens petits. Per estalviar bolquers (pañales) i que s'embruti la roba de la criatura, la massa (no les classes benestants) utilitza per als nens uns pantalons oberts per la part posterior. Sense calçotets o calces, el cul queda exposat a la intempèrie i quan el petit/petita té ganes de fer les seves coses, només s'ha d'ajupir. L'altre dia al mercat del pont de Dawanglu vaig veure un infant d'uns 3 anys animat per la seva mare perquè fes tot i més a mig metre de la parada de fruites on anava a comprar unes mandarines. Vaig canviar de botiga.

Aquí teniu una fotografia il·lustrativa i un link on trobareu dues imatges més clares:







**L'altre 'atractiu' de l'escatologia xinesa és el dels lavabos públics. Un referent reiterat que tothom té en ment si ha visitat el país. L'experiència de la majoria es limita als serveis de les ciutats però jo us encoratjo a què viatjeu a la Xina rural, on malviuen gairebé 900 milions dels 1.300 milions de xinesos i on possiblement la majoria de municipis no tenen ni aigua corrent. Aquest és el cas d'un poblet anomenat Maoshan, a la frontera entre la província de Beijing i Hebei. És el darrer municipi d'una vall de muntanyes, naturalesa esquerpa i tràfic de petits camions i autobusos de línia interregionals.








A quatre hores en cotxe de la capital del país, a només 200 quilòmetres, Maoshan està format per tres pedanies que sumen 800 habitants. Hi vàrem anar per un reportatge que preparo de cinemes rurals. Doncs bé, aquesta gent té un cine però no té canalitzacions d'aigua. La canalització d'aigua corrent sí arriba a 50 Km al sud, pel que vaig deduir al veure que al menjador on ens van servir de dinar al poble de Labagoumen havia una pica per netejar-se les mans (higiènics, no? Doncs comproveu a les fotos adjuntes on conserven les carpes i les graonotes que serveixen per menjar! Molt bo tot, per cert)






Però a Maoshan no hi ha canalitzacions i el lavabo públic, l'únic que en principi té la pedania principal, és infecte, impracticable per a un ciutadà normal d'Occident. Em diuen que a l'Índia és pitjor, que la pudor combinada amb la calor i humitat no té comparació. Però aquell lavabo de Maoshan... Fer el que hagis de fer, a una temperatura molt per sota zero i aquelles tones de merda sota els teus peus, no és gens fàcil.
Aquí, la foto (este es el de mujeres. En el de hombres preferí no entrar):





C.