Cap llàgrima pel Teatre Guanghe (de Stralsund a Qianmen)

Article publicat al Diari Avui.

"El vell Pequín desapareix sota les pales de les legions d'excavadores. Una nova ciutat de 14 milions d'habitants substitueix avui els tradicionals carrers estrets -coneguts com hutong-, les cases d'una planta amb els patis interiors, l'olor de carbó i també la seva insalubritat. Una de les darreres víctimes d'aquest progrés és el Teatre Guanghe, construït al segle XVII, el més antic de la ciutat i un mite de l'òpera xinesa.

El barri comercial de Qianmen, a tocar de la plaça de Tiananmen, és ara una ciutat fantasma que en mig any serà runa. Un dels edificis per enderrocar és el teatre Guanghe, un dels 40 teatres d'òpera pequinesa que va arribar a haver-hi a la ciutat, la majoria a Qianmen, una mena de Broadway xinès però tres segles abans que a Nova York. Al seu escenari va debutar-hi a principis del segle XX Mei Lanfang, considerat la més gran estrella del teatre xinès. El Guanghe va ser construït al voltant del 1660 sota la dinastia Qing -emperadors fanàtics de l'òpera- però hi ha historiadors que apunten que fins i tot és anterior, de la dinastia Ming, i que va ser fundat per un comerciant de sal.

Eren els inicis de l'òpera de Pequín, aleshores una diversió que s'interpretava als patis de les cases de te. Zhang Bailu, veí de la zona, rememora la darrera vegada que va ser al Guanghe, el 1952, en una representació de l'òpera La llegenda de la serp blanca: "El lloc era petit i no gaire bonic. Hi havia un ambient molt bo perquè eren pequinesos de tota la vida i coneixedors d'aquest art. Però per mi no suposa cap pèrdua emotiva. Ara vaig al teatre Chang'an, que és modern i espaiós", explica Zhang, peó d'obra jubilat, de 76 anys. El Chang'an és una dels pocs teatres d'òpera amb solera renovats recentment. El Guanghe va ser reformat el 1955, segons l'arquitectura socialista de l'època, però va deixar de donar representacions fa 20 anys per la manca d'audiència i les males condicions.

L'Ajuntament diu que n'aixecarà un altre. L'òpera xinesa viu un llarg declivi però el govern la vol promoure com a part fonamental de la identitat nacional. És per això que Wang pot veure gairebé cada dia per televisió les seves òperes favorites. Wang té 90 anys i fa dècades que no assisteix a un teatre. Sí que va a les representacions de carrer, habituals en dies de festa, on aprofita per cantar les melodies. La número 1 per a ell és la història d'un general de la dinastia Song que ha de tornar al front per rendir un homenatge a la seva mare. "Ara és més fàcil anar a l'òpera que abans. Sobretot durant la Revolució Cultural es va perdre la tradició perquè prioritzaven el teatre contemporani", explica Wang. L'historiador Chu Xengbei recorda que durant la Revolució Cultural (1966-1976), l'òpera clàssica va ser prohibida i va ser substituïda pel cànon "de les vuit obres revolucionàries modèliques".

Els joves que creuen la zona desconeixen que allí hi havia un teatre. Ningú sembla plànyer la desaparició del Guanghe, només la dotzena d'exempleats que encara hi viu -una concessió que se'ls va fer per haver perdut la feina-. Un dels empleats de l'empresa constructora avisa que els exempleats no volen sortir del teatre "perquè no estan d'humor, d'aquí a uns dies perdran casa seva"."

***

Lo mejor de hacer este reportaje fueron las 'expediciones' por el hutong abandonado de Qianmen. Con la traductora nos 'colamos' intentando acceder al interior del teatro, y aunque no fue posible, por lo menos me regalé la experiencia de andar solo por una ciudad desierta en la que todavía sientes que allí hubo vida pocas semanas antes, sobre todo por los objetos abandonados en el último momento. Sería algo así como visitar "una ciudad tras el impacto de una bomba de neutrones", que suele repetir un veterano corresponsal de El País. La última vez que se lo oí decir fue en una visita de George W. Bush en Alemania, en Stralsund. Aislaron el casco viejo de la ciudad y sólo la prensa y los vecinos del lugar podían acceder a uno de los centros del gótico de ladrillo más bonitos del norte de Europa.

C.