Alta tensió a l'escola
Al districte de Tongxi, al sud de Ningxia, vaig visitar una escola de secundària que es va construir fa vint anys sota unes torres d'alta tensió. Sembla ser que és una escola model pel nombre d'alumnes amb un notable nivell acadèmic. Va començar com a escola islàmica per a nenes i ara és una escola mixta (com regeix la llei) per a la minoria Hui, els musulmans sinitzats.
Em diuen a l'escola que ni s'havien adonat de la presència de les torres elèctriques. No s'ha plantejat cap pla per retirar-les, "hi ha problemes majors", asseguren, perquè és una de les zones més pobres de la Xina. Les torres d'alta tensió són un risc bestial de càncer i de tot tipus d'alteracions de la salut. A Europa òbviament fa anys que ja no creuen centres metropolitans.
***
El sistema educatiu és arreu del país el mateix, ho captes qmb qualsevol conversació o visita: una estricta educació i de diligència estudiant la lliçó. No donen cap, absolutament cap opció a la creativitat. És un dels grans dèficits de la Xina, la manca de caps pensants. Amb la caiguda del comunisme (això va passar fa trenta anys, amb les reformes de Deng Xiaoping. El que hi ha ara és la cosa més asocial i injusta possible), es va iniciar un nou procés per enviar els millors a estudiar a l'estranger, als EUA sobretot. Tornen i són ells qui condueixen la transformació. Però és un canvi que amb prou feina té efecte general perquè el sistema educatiu segueix sent molt rígid.
Un altre punt negatiu per al progrès xinès és la seva manca d'acceptació de l'error. Un xinès difícilment es disculparà o reconeixerà un error. Clar que n'hi ha que trenquen la norma, però la gran majoria farà el possible per no dir un "perdó, m'he equivocat".
És un país que viu encara en gran mesura de la grandiloqüència propagandística. Si l'economia del conjunt del país creix 10, a les regions el creixement serà del 12. "No sé com pot ser això perquè tothom creix més que la mitjana... A veure si trobem aquesta província que cau tant cada any!", bromejava un dirigent del govern de Ningxia.
C.
2 comentarios:
Us recomano el primer llibre del Hessler, River Town, on precisament descriu les experiències d'un professor d'anglès en una universitat de províncies de la Xina profunda, i moltes d'aquestes actituds que esmentes -la rigidesa del sistema educatiu, per exemple- hi surten reflectides, sovint amb humor. De totes maneres, és possible que aquesta "estricta educació i de diligència estudiant la lliçó" també tingui avantatges. Evidentment que és important la creatividat, però potser aquí a Occident la creativitat ha acabat primant massa per sobre de la disciplina intel.lectual, i sense una base de conexiements i de disciplina -digueu-li gimnàstica si voleu- intel.lectual no hi ha base per ser "creatiu". Ah! I molt bo el xiste sobre "la regió que no creix".
Marc,
ara t'has de llegir Oracle Bones. El Hessler és tan bo que estic a punt de deixar el Cristian i anar-lo a buscar.
Segur que t'interessarà llegir com explica la corrupció que hi ha dins del sistema educatiu xinès, on els profes, no són profes. Han comprat el seu diploma al mercat negre.
Malhauradament, la creativitat és la clau per sobreviure en el sistema capitalista occidental. Sí ells cavien el sistema, llavors la disciplina sola potser es converteix en essencial.
Records,
A.
Publicar un comentario