L'avinguda dels perruquers
Pel vespre, la Xidawang Lu es transforma en un carrer gremial. De dia és una artèria més per al tràfic del districte de Chaoyang, una d'aquestes avingudes que fan d'afluent de la tercera circumvalació de la ciutat. Però quan cau el sol comença una sorprenent vida comercial que bàsicament té dos protagonistes: els perruquers i els venedors de roba de segona mà.
Perruquers i perruqueres que instal·len una cadira i la caixa d'estris a cada cantonada per tallar el cabell a preus entorn els 50 cèntim d'euro. De dia saps on treballen perquè amaguen a qualsevol forat els cabells dels clients, com les sortides d'aigües o sots al terra. Alguna raó secreta deu tenir la cosa.
Perruquers i perruqueres que instal·len una cadira i la caixa d'estris a cada cantonada per tallar el cabell a preus entorn els 50 cèntim d'euro. De dia saps on treballen perquè amaguen a qualsevol forat els cabells dels clients, com les sortides d'aigües o sots al terra. Alguna raó secreta deu tenir la cosa.
Al carril bici s'instal·len les paradetes de roba de segona mà. S'hi estan fins ben entrada la nit perquè és quan els seus compradors potencials, els peons d'obra, acaben la feina i tenen temps per fer quatre encàrrecs. Són gent eminentment pobre i no es poden ni tan sols permetre comprar la roba xinesa nova de trinca, com uns pantalons de pinça que vaig comprar per 1 euro i que en qüestió de dos mesos ja s'han desfet.
El que més em va cridar l'atenció és que com són paradetes il·legals i actuen de nit, mostren el material amb lots d'aquestes d'espeleologia que et lligues al cap. També és curiós que venen soles d'espardenya. I jo d'espardenyes encara no n'he vist.
C.
No hay comentarios:
Publicar un comentario