Diumenge al Carrefour

Les grans superfícies europees substitueixen progressivament a la Xina la funció social dels mercats. Només cal anar el cap de setmana a un dels 90 Carrefour que hi ha al país per descobrir que la tradició del dissabte (aquí també el diumenge) per la tarda amb la família del xandall, sabates i mitjons blancs s'ha extès a la Xina. Entre les sis de la tarda i les nou del vespre, quan la gent surt progressivament de la feina, el Carrefour es converteix en un scalextric de milers de carrets de la compra. El Carrefour del nostre barri té 58 caixers per solucionar en qüestió de minuts el tràfic de clients. El centre no és només el supermercat sinó també un centre comercial amb botigues diverses. El més curiós és la combinació del consum occidental i les tradicions asiàtiques: la gent hi pot comprar secadors, televisió de plasma o pasta de dents Collgate, però també tortugues o peixos gat vius per fer sopa, sacs d'arrós o de llegums exòtiques i pastes o salsitxes cuites allí mateix. Tot acompanyat del tràfec dels carrets i els crits dels venedors que a cada secció avisen de les ofertes d'aquella setmana.

Els productes poden ser més cars que els que s'obtenen en la compra de botigues petites de barri, però diverses persones, totes de classe mitjana, ens han dit que prefereixen fer el sacrifici econòmic per tenir a canvi una seguretat amb la qualitat del producte. Les intoxicacions per aliments i begudes al país són freqüents. També es poden donar al Carrefour: dos dels productes que hem adquirit aquests dies tenien un gust i aspecte certament d'aliment caducat.

C.