Aproximació a la contaminació

Qualsevol viatger recent a Pequín recordarà com a característica de la ciutat la contaminació que envolta la ciutat. Sense dubte és per a mi el principal mal de cap que ha d'afrontar qualsevol persona acostumada als bons aires que es respiren a la majoria d'indrets d'Europa.

Fa un mes va publicar el Financial Times un ranking de metròpolis segons la seva contaminació. Pequín era la primera de la llista, per sopresa meva, que sempre havia tingut México D.F. com una mena de llegenda de monstre urbà cobert de merda. La confirmació la teniu en una nova cita que us faig del James Fallows al seu darrer article a l'Atlantic Monthly:

"Many aspects of the new, improved China will be up for the world's inspections during the Olympic Games [estiu del 2008]. But there is one little catch: the air. Unless something radical changes, I dont understand how athletic events can take place in air as dirty as Beijing's. I am not a sissy: I grew up outside Los Angeles and have been to Mexico City, Bangkok an other enviromental hellholes... But I have never, even in the worst ozone-alert days of my youth, seen anything like Beijing".

L'únic lloc on he tingut una sensació tan forta de pol·lució a l'ambient ha estat a Katowice, ciutat industrial de Silèsia, al sud de Polònia. Arribant-hi un dia de cel clar per l'autopista que uneix l'est d'Alemanya amb Cracòvia, uns quilòmetres abans d'accedir a la seva regió metropolitana distingeixes perfectament com el blau del cel es converteix repentinament en un gris tènue.

Res però comparat amb Pequín. Deu dies vàrem estar aquest estiu i deu dies van ser sense veure el sol, només una major o menor claror darrere un tel grogenc fastigós. Les causes són vàries, segons expliquen els experts: per la industrialització, el tràfic de vehicles, la deforestació massiva en dècades anteriors o la seva ubicació prop dels deserts de les regions de Mongòlia.Narracions en directe a partir de pocs dies.

C.