Xinesos indiscrets al món d’Evru (versió redux)

Al país d’Evrugo tot és possible. És un estat imaginari amb ciutadans, déus, himne, moneda i idioma propi que Evru, l’heterònim d’Albert Porta (Barcelona, 1946), utilitza per comunicar el seu art. Són recreacions figuratives de les de les obsessions del cervell humà. “Dins de cadascú hi ha un boig”, una frase de l’artista que ahir es va repetir i comprovar durant la inauguració al Museu d’Art d’Avui de Pequín de D Zush a Evru, una retrospectiva dels seus més de quaranta anys de carrera artística.

L’exposició estrena la programació cultural de l’Any d’Espanya a la Xina malgrat que ja ha estat en cartell a Xangai aquest any. Evru ha estat escollit representant de l’art espanyol a la Xina perquè és considerat “pioner en l’ús de les noves tecnologies aplicades a la creació plàstica”. Després d’uns inicis als anys setanta essent un defensor incomprès de gèneres com l’art amb ordinador, museus de prestigi a Europa i els EUA mostren avui els seus treballs de pintura, escultura i art audiovisual.

Les explicacions d’Evru respecte la vessant artística de les malalties mentals, una de les seves dèries, va provocar certa confusió entre l’escassa audiència xinesa. Potser perquè l’artista va justificar per exemple la reiterada presència dels ulls a la seva obra com una mena d’obsessió provocada per haver viscut durant la infància a la vora de la clínica Barraquer de Barcelona. La premsa xinesa el va sotmetre a un curiós qüestionari: “Volia preguntar al senyor artista si la mística li ve dels seus orígens catalans?”, li va plantejar un periodista del Diari del Poble. Una altra el va interrogar respecte la seva esquizofrènia, per sorpresa d’Evru, que va assegurar no haver patit mai aquesta malaltia. La representant del Diari de la Joventut de la Xina li va demanar com és la vida d’una persona amb una àmplia “experiència amb drogues com la marihuana i que ha format part dels moviments hippies”.

Zush va ser el nom artístic de Porta entre el 1968 i el 2000, un mot “que se’l va apropiar d’un alienat després d’un episodi de tres mesos de reclusió a un internat psiquiàtric per motius de la repressió franquista”, s’explica el catàleg de D Zush a Evru. La llibertat de l’individu fins a l’extrem de l’excentricitat és a la Xina una novetat amb dosis de tabú. És per això que la teoria de les Vuit Màximes del president xinès, Hu Jintao, considera “que viure en l’extravagància és una desgràcia”.

Zhang Zikang, director del Museu d’Art d’Avui, explica que cal promoure la nova generació d’artistes xinesos “que busquen la inspiració en la pròpia cultura, després d’uns anys de voler satisfer els gusts occidentals”. Zhang defèn que la presència d’Evru és “una font d’inspiració per la seva dosis de novetat”. Començant pel treball d’Evru amb malalts mentals. “Em fascina la malaltia mental perquè, sovint, s’associa amb la genialitat”, diu Evru. Organitza amb regularitat sessions de teràpia artística i de creació amb malalts mentals. També ho fa usualment a les seves exhibicions internacionals però a la Xina no ha estat possible per les suspicàcies de les autoritats “perquè potser”, suposa Evru, “tenen algun presoner polític que el fan passar per boig”.
C.