Baggio a la Xina

A Hong Jun vol que el diguin Baggio. Quan tenia 8 anys, seguint per televisió el mundial de futbol dels Estats Units (1994), es va quedar fascinat per Roberto Baggio, l'estrella de la selecció italiana, i des d'aleshores ho ha fet tot per semblar-se a ell: utilitza el seu cognom, juga al futbol com un desesperat, porta roba amb mots italians i vol viure a Roma. Això si abans no li surt l'opció de perfeccionar més el seu àrab a Tripoli, on el seu cosí s'ha passat els darrers anys i mou fils perquè li donin una beca per anar-hi.

Baggio, o Hong Jun, és un dels 400 joves musulmans que estudia a l'Escola Superior Islàmica de la ciutat de yinchuan, a Ningxia, la regió autònoma on van ser regne i encara són presents la minoria musulmana dels Hui. A Ningxia va començar l'islamisme a la Xina, ara fa tretze segles. A la Xina hi ha prop de 30 milions de musulmans. La majoria són hui o uigurs: segons els cànons del patriota xinès, els hui són els bons musulmans, sinitzats i integrats. Els uigur, a l'extrem occidental del país, són els dolents, els qui porten problemes radicals i no volen parlar xinès (són d'origen turc). A l'escola d'en Baggio es formen les elits musulmanes de la Xina i sobretot un exèrcit de futurs empleats preparats per servir al govern i a les empreses xineses en la seva expansió comercial i compra de petroli al Pròxim Orient. Són escoles finançades pel Banc Islàmic per al Desenvolupament, els saudís, egipcis i paquistanís. Però al final sempre hi ha l'ombra del Partit Comunista. És un dualisme curiós, el de Baggio i els seus amics: per una banda es consideren xinesos però per l'altra t'admeten que somien cada dia de marxar per conèixer més de la seva cultura a Paquistan i Malàisia. Entre ells parlen àrab i mandarí de forma natural.

Paguen 120 euros l'any pels estudis, i els seus pares no en guanyen més de 160. Però són l'elit musulmana de la Xina: a Ningxia i Gansu la majoria són pobres i a Xinjiang... A Xinjiang no hi ha gairebé escoles islàmiques però sÍ molts soldats.

Baggio em diu que a casa té molts problemes, que la seva mare va morir i que el seu pare, taxista, està de baixa per una enfermetat d'excès de treball -15 hores diàries. Per això s'ha hagut de pagar els estudis venent televisions a una coneguda cadena d'electrodomèstics.

I sabeu què? No va parar fins que em va convidar al gelat.

Sóc vuit dies de viatge per les regions del Centre-nord de la Xina. Miraré de fer una crònica cada dia.

C.