Neva porexpan

Neva porexpan pel matí. Són petits bocins del plàstic blanc que cauen flotant des dels edificis que construeixen a la vora. A primera hora, just llevat, et pot semblar que es tracta de neu. Però no, és el porexpan (poliestirè expandit) utilitzat per protegir els panells aïllants que cobreixen la façana d'aquests edificis.

Cau una boira de pols pesant per la nit. Quan s'acaba la jornada al barri, quan secretàries, executius i funcionaris ja han abandonat les oficines de la zona, comença el tràfec de veritat: legions de camions carreguen no sé sap amb quina destinació la terra i la runa que han amuntegat les excavadores. Ho fan de nit perquè ningú pateixi de dia de la respiració pesada i insana que provoca el transport. L'espectacles és dantesc, com la boira a la plana de Lleida però densa, mortal, d'olor a merda química i no a fem de garrí. De dia, la boira ja no és allí sinó més amunt; s'ha convertit en un tel groguenc que separa la ciutat del sol i de la qualitat de vida.


El país és pobre. Per aixecar l'empredrat d'un carrer no utilitzen el martell pneumàtic sinó una maça ben normal. Els homes es desllomen per fer un treball que una màquina faria 200 vegades més ràpid i de manera més eficaç. I per què? Imagino que el constructor haurà fet càlculs i li surt més econòmic esclavitzar que comprar la màquina.
Les millores arriben, s'ha de confiar.

C.