Els motius de Shanghai

Reflexions escrites passejant aquesta primavera pels carrers de Shanghai (Xangai). Una comparativa amb Pequín.

Hi ha tants duels de ciutats! Milano-Roma. München-Berlin. New York-Washington. Madrid-Barcelona. Beijing-Shanghai...
(Un dia, el món serà una societat de ciutats, no de nacions-estat)

Shanghai, ciutat més rica i habitable en tots els sentits.

A Shanghai no hi ha el militarisme de Pequín: ni presència de l'exèrcit (omnipresent a Pequín) ni d'aquestes milícies privades (no armades) que vigilen cada zona residencial de la capital.

La gent sembla gaudir d'un major benestar. Hi ha més aspecte de salut. No es veuen tantes persones amb malformacions físiques, ni dentadures destrossades, ni pobresa en la seva estètica.

Consumisme extrem del luxe al cor de la ciutat. Riquesa material gairebé insultant a pocs metres de la casa on el Partit Comunista Xinès va celebrar fa 90 anys la seva primera assemblea.

Hi ha més llibertat a l'espai públic per als homosexuals.

No hi ha els taxis motocicleta de Pequín. Al centre de Shanghai han desaparegut els carros i els burros dels venedors ambulants, tan habituals a d'altres ciutats xineses.

A Shanghai han desaparegut les bicicletes, substituides pels ciclomotors.

Més repecte pel tràfic i pels funcionaris que regulen el pas dels vianants als semàfors.

Hi ha més papereres, més escombriaries.

I hi ha també la Xina del moment.
C.